Característiques principals de la malaltia
El síndrome tòxic, va ocórrer a Espanya en la primavera de 1981, i encara afecta a unes 20 000 persones. Va ser relacionat amb el consum d'oli de colza contaminat amb anilina desnaturalizada, encara que el tòxic específic segueix sent desconegut. Els únics afectats que van presentar una millorança van ser aquells tractats com si haguessin sofert un enverinament per organofosforats, compostos presents en certs pesticidas i nematicidas en ús a principis dels vuitanta.
Aquesta epidèmia va tenir tres fases clíniques diferents: La fase aguda amb l'aparició en els afectats de pneumònia atípica. En la fase intermèdia van aparèixer tromboembolismes, hipertensión pulmonar, enrampades i mialgias (dolors musculars) intensos. La fase crònica caracteritzada per hepatopatía, esclerodermia (literalment "pell dura"), hipertensió pulmonar i neuropatía (problemes nerviosos). Finalment aquesta intoxicació podia desenllaçar-se en la pròpia mort.
Planta Brassica napus de la qual s'estau l'oli de colza
Desenvolupament dels esdeveniments
Encara que a mitjans 1988 es parlava de 700 víctimes fatals. Els primers casos es van manifestar a principis de maig d'aquest any i immediatament el Govern anuncia per Cadena Nacional que el responsable de la "nova epidèmia" era una partida d'oli de colza desnaturalitzat, distribuït en venda ambulant com oli d'oliva. Però no tots els científics estaven d'acord en les causes de l'enverinament; es va investigar si no podien ser tomàques contaminades amb un pesticida organofosforat d'ús il·legal a Espanya, hipòtesi sostinguda pel metge militar tinent coronel Luis Sanchez Monjo Montero o si la causa era un micoplasma, de transmissió aèria, que després de 10 dies d'incubació genera els mateixos símptomes d'enverinament gàstric. Hipòtesi que va ser sostinguda pel dr. Antonio Muro i Fernández Cavada, director en funcions de l'Hospital del Rei a Madrid. El Dr. Fernando Montoro i la Dra. Concepción Sáenz Laín van escriure un article postulant que la causa del Síndrome Tòxic podia ser un fong que creix sobre la colza i produïx aflatoxines, daquesta manera van rebutjar la hipòtesi que l'oli estiguera contaminat amb anilina. Luís Frontela Carreres, catedràtic de Medicina Legal i director de l'Institut de Ciències Forenses de la Universitat de Sevilla, va presentar un informe on postula que el responsable podria ser un nematicida (verí per a paràsits de les arrels) conegut com Nemacur, produït i utilitzat a la Comunitat Valenciana. Qui també va demanar s'investiguara la posiblitat que la causa fora la utilització de recipients de cadmi, metall on els àcids de l'oli a baixes temperatures són solubres, així la causa podria ser una contaminació progressiva amb metalls pesats. Les investigacions es van multiplicar en diverses parts del món, se sabia que aquest oli és mortal per al bestiar boví, però mai s'havien conegut casos d'intoxicació en humans.
En Espanya, Luís Frontela, va realitzar un experiment on es va alimentar a ratolins amb tomàques que prèviament havien estat tractats amb un nematicida organofosforat (3metil-4-metiltiofenil isopropilamido fosfat). «Entre el 1% i el 20% dels animals així alimentats van morir. La resta reproduïxen les principals lesions del síndrome tòxic. En canvi els ratolins als quals se'ls ha subministrat oli de colza l'única cosa que han fet és engreixar». A l'octubre de 1989 la investigació judicial es va tancar amb la publicació de la sentència que eximeix als importadors de l'oli per no haver-se comprovat quin tòxic puntual va causar els enverinaments.
Vos adjunte una pagina on podreu trobar articles relacionats amb la polèmica de les responsabilitats de la epidèmia de l'oli de colza:
http://free-news.org/index02-pag.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario